dilluns, de febrer 22, 2010

ENS HA DEIXAT UNA GRAN PUBILLA DE LA GUARDIA D`ARES

Un cop mes la tristesa visita el poble de la Guardia D`Ares. En els ultims temps sembla que trobar-nos en un enterrament s`ha convertit en una rutina més, esperem que d`aqui endavant la persona que omple les solicituds per marxar d`aquest mon, miri cap a una altra Vall durant un temps. Aquest cop ens ha tocat a la familia TIRAN. Ens ha deixat la mare, la germana, la tieta, pero tambe ens ha deixat una gran pubilla de la Guardia d`Ares. Penso que tota la gent del poble la recordarà amb una gran admiració, perquè ella no tenia enemics, perque ere una dona senzilla, treballadora, lluitadora i gran amant de la seva familia i del seu poble. Aquests ultims anys va poder compensar la mort del seu marit "Pep" i la del seu germà "Jaume" amb el naixement de la nena dels seus ulls, la petita PAULA.Pot sembla que es una coincidencia el nom, pero la realitat es que a un servidor li va fer moltissima il.lusio posar el mateix nom que la tieta, perque principalment espero que en un futur tingui una gran semblança a ella: forta, lluitadora, bona persona. En els ultims moments de vida es va despedir de tots i concretament a mi em va dir que no ens veuriem mai mes. Tenie tota la rao, no ens veuriem mai mes, pero lo que ella no sabie es que tampoc l`oblidarem mai mes. A la familia, les ultimes 2 hores amb ella, ens han marcat la vida per sempre. Per ultim vull donar les gracies a totes les persones del poble que aquests dies han estat al nostre costat, sigui per telefon, sigui personalment. Una vegada mes la majoria de la gent de la Guardia a respòs com s`espera en uns moments com aquests. Per desgracia tots els que podeu llegir aquesta carta segù que heu passat pel mateix i sabeu del valor d`una apretada de mans o de dos estimades. Desitjo d`aqui en endevant no tornà a escriure d`aquests temes tan delicats, pero la realitat es que al nostre poble queden encara algunes "pubilles" d`avançada edat, que ens donaràn algun disgust. Recordo als nostres pares que ens deien sempre: deixeu passà primer a la gent grand. La Paula no ha pogut deixà passà a les dones de mès edat que ella, i ha sigut una de les primeres de la generacio del 27 en deixarnos. Esperem que l`altra gent de la generaciò del 27 tardi molt temps en reunirse amb ella.
VICENS