Només tinc una paraula per dedicar-te. Gràcies! Gràcies per la teva valentia, dedicació, el teu somriure... en definitiva, la teva forma de ser. Seguirem endavant, com ho em fet sempre i ara més encara, per tu!
CARTA A UN AMIC: Arrive la Festa Major de la Guardia D`Ares com cada any, per la Pilarica. Però aquest any no serà el mateix que els altres anys. Ens faltes tu, si tu SEBASTIA, l`alma d`aquesta festa i d`aquet poble. Penso amb moltes coses que et voldria dir, pero ara es igual, ja he fet tard. Aixo si, et vull donar les gracies, perque ens has donat una llicò a tots. Has viscut com un campeon 18 anys amb una enfermetat molt complicada i has sigut feliç i has fet feliços als del teu costat. I no ni ha prou amb aixo, ademes has sapigut morì, amb la cara ven alta ens has explicat a molts l`enfermetat que tenies i que potser no en sortiries. Aixo al meu poble se`n diu: tindre 2 collons. L`ultim dia que ens vam veure , al Xaloc, com sempre, et vaig animà per afrontà l`operaciò, pero no m`esperava aquest final. Estava convençut que te`n sortiries. Una vegada mes la vida ha sigut injusta amb tu, et mereixies uns anys mes. Per ultim et vull donà les gracies a nivell personal per salvarme la vida (1976) i GRACIES a nivell col.lectiu per haverte dedicat tota la teva vida a fer feliços als teus familiars i amics, que com has pogut veure aquests ultims dies, som MOLTS..... SEBASTIA NO T`OBLIDARÈ MAI .........VICENS
Sebastià, hem compartit moltes estones, des de quan viviem a La Guardia, de cacera per aquestes muntanyes, moltes reunions de la E.M.D. Gairebé fins el darrer dia abans de la teva operació. Tinc moltes històries, moltes anecdotes i molts records que no oblidaré mai. Ens has donat una lliçò de com s'ha de viure, diuen que en aquesta vida ningú es imprescindible, però sense tu ja no serà el mateix. Joan Malgrat Butxaca
Gràcies Sebastià per la benvinguda que ens vas donar a la Guàrdia..... per obrir la porta, per creure, animar, ajudar i col·laborar en el projecte que et presentàvem ...... seguirem avançant i cuidant per presentar el treball que amb tant d'entusiasme has recolzat per la teva Vall, pel teu poble ....... fent-nos sentir com a casa nostra, compartint la teva Guàrdia.... la Guàrdia estimada, gràcies!!!!
Un cop mes la tristesa visita el poble de la Guardia D`Ares. En els ultims temps sembla que trobar-nos en un enterrament s`ha convertit en una rutina més, esperem que d`aqui endavant la persona que omple les solicituds per marxar d`aquest mon, miri cap a una altra Vall durant un temps. Aquest cop ens ha tocat a la familia TIRAN. Ens ha deixat la mare, la germana, la tieta, pero tambe ens ha deixat una gran pubilla de la Guardia d`Ares. Penso que tota la gent del poble la recordarà amb una gran admiració, perquè ella no tenia enemics, perque ere una dona senzilla, treballadora, lluitadora i gran amant de la seva familia i del seu poble. Aquests ultims anys va poder compensar la mort del seu marit "Pep" i la del seu germà "Jaume" amb el naixement de la nena dels seus ulls, la petita PAULA.Pot sembla que es una coincidencia el nom, pero la realitat es que a un servidor li va fer moltissima il.lusio posar el mateix nom que la tieta, perque principalment espero que en un futur tingui una gran semblança a ella: forta, lluitadora, bona persona. En els ultims moments de vida es va despedir de tots i concretament a mi em va dir que no ens veuriem mai mes. Tenie tota la rao, no ens veuriem mai mes, pero lo que ella no sabie es que tampoc l`oblidarem mai mes. A la familia, les ultimes 2 hores amb ella, ens han marcat la vida per sempre. Per ultim vull donar les gracies a totes les persones del poble que aquests dies han estat al nostre costat, sigui per telefon, sigui personalment. Una vegada mes la majoria de la gent de la Guardia a respòs com s`espera en uns moments com aquests. Per desgracia tots els que podeu llegir aquesta carta segù que heu passat pel mateix i sabeu del valor d`una apretada de mans o de dos estimades. Desitjo d`aqui en endevant no tornà a escriure d`aquests temes tan delicats, pero la realitat es que al nostre poble queden encara algunes "pubilles" d`avançada edat, que ens donaràn algun disgust. Recordo als nostres pares que ens deien sempre: deixeu passà primer a la gent grand. La Paula no ha pogut deixà passà a les dones de mès edat que ella, i ha sigut una de les primeres de la generacio del 27 en deixarnos. Esperem que l`altra gent de la generaciò del 27 tardi molt temps en reunirse amb ella. VICENS
me siento como si estuvira alli con bosotros con la misma tristeza me guastaria,que me contarais muchas cosas de la familia Tiran,ya que es la mia ,soy hija de Manuel Bullich Vidal,siempre los he recordado, aunque estado muy lejos y mi padre murio hace muchos años,he tenido algo de contacto con mi prima Maria que vive en la SEu,espero poder contactar con todos.un abrazo
6 comentaris:
Només tinc una paraula per dedicar-te.
Gràcies!
Gràcies per la teva valentia, dedicació, el teu somriure... en definitiva, la teva forma de ser.
Seguirem endavant, com ho em fet sempre i ara més encara, per tu!
Ma.Rosa i Josep Bentanachs
Ca l'Aloi
CARTA A UN AMIC: Arrive la Festa Major de la Guardia D`Ares com cada any, per la Pilarica. Però aquest any no serà el mateix que els altres anys. Ens faltes tu, si tu SEBASTIA, l`alma d`aquesta festa i d`aquet poble. Penso amb moltes coses que et voldria dir, pero ara es igual, ja he fet tard. Aixo si, et vull donar les gracies, perque ens has donat una llicò a tots. Has viscut com un campeon 18 anys amb una enfermetat molt complicada i has sigut feliç i has fet feliços als del teu costat. I no ni ha prou amb aixo, ademes has sapigut morì, amb la cara ven alta ens has explicat a molts l`enfermetat que tenies i que potser no en sortiries. Aixo al meu poble se`n diu: tindre 2 collons. L`ultim dia que ens vam veure , al Xaloc, com sempre, et vaig animà per afrontà l`operaciò, pero no m`esperava aquest final. Estava convençut que te`n sortiries. Una vegada mes la vida ha sigut injusta amb tu, et mereixies uns anys mes.
Per ultim et vull donà les gracies a nivell personal per salvarme la vida (1976) i GRACIES a nivell col.lectiu per haverte dedicat tota la teva vida a fer feliços als teus familiars i amics, que com has pogut veure aquests ultims dies, som MOLTS.....
SEBASTIA NO T`OBLIDARÈ MAI .........VICENS
Sebastià, hem compartit moltes estones, des de quan viviem a La Guardia, de cacera per aquestes muntanyes, moltes reunions de la E.M.D. Gairebé fins el darrer dia abans de la teva operació. Tinc moltes històries, moltes anecdotes i molts records que no oblidaré mai. Ens has donat una lliçò de com s'ha de viure, diuen que en aquesta vida ningú es imprescindible, però sense tu ja no serà el mateix.
Joan Malgrat Butxaca
Gràcies Sebastià per la benvinguda que ens vas donar a la Guàrdia..... per obrir la porta, per creure, animar, ajudar i col·laborar en el projecte que et presentàvem ...... seguirem avançant i cuidant per presentar el treball que amb tant d'entusiasme has recolzat per la teva Vall, pel teu poble ....... fent-nos sentir com a casa nostra, compartint la teva Guàrdia.... la Guàrdia estimada, gràcies!!!!
Jacint Altimiras
Eva Casassas
Un cop mes la tristesa visita el poble de la Guardia D`Ares. En els ultims temps sembla que trobar-nos en un enterrament s`ha convertit en una rutina més, esperem que d`aqui endavant la persona que omple les solicituds per marxar d`aquest mon, miri cap a una altra Vall durant un temps. Aquest cop ens ha tocat a la familia TIRAN. Ens ha deixat la mare, la germana, la tieta, pero tambe ens ha deixat una gran pubilla de la Guardia d`Ares. Penso que tota la gent del poble la recordarà amb una gran admiració, perquè ella no tenia enemics, perque ere una dona senzilla, treballadora, lluitadora i gran amant de la seva familia i del seu poble. Aquests ultims anys va poder compensar la mort del seu marit "Pep" i la del seu germà "Jaume" amb el naixement de la nena dels seus ulls, la petita PAULA.Pot sembla que es una coincidencia el nom, pero la realitat es que a un servidor li va fer moltissima il.lusio posar el mateix nom que la tieta, perque principalment espero que en un futur tingui una gran semblança a ella: forta, lluitadora, bona persona. En els ultims moments de vida es va despedir de tots i concretament a mi em va dir que no ens veuriem mai mes. Tenie tota la rao, no ens veuriem mai mes, pero lo que ella no sabie es que tampoc l`oblidarem mai mes. A la familia, les ultimes 2 hores amb ella, ens han marcat la vida per sempre. Per ultim vull donar les gracies a totes les persones del poble que aquests dies han estat al nostre costat, sigui per telefon, sigui personalment. Una vegada mes la majoria de la gent de la Guardia a respòs com s`espera en uns moments com aquests. Per desgracia tots els que podeu llegir aquesta carta segù que heu passat pel mateix i sabeu del valor d`una apretada de mans o de dos estimades. Desitjo d`aqui en endevant no tornà a escriure d`aquests temes tan delicats, pero la realitat es que al nostre poble queden encara algunes "pubilles" d`avançada edat, que ens donaràn algun disgust. Recordo als nostres pares que ens deien sempre: deixeu passà primer a la gent grand. La Paula no ha pogut deixà passà a les dones de mès edat que ella, i ha sigut una de les primeres de la generacio del 27 en deixarnos. Esperem que l`altra gent de la generaciò del 27 tardi molt temps en reunirse amb ella. VICENS
me siento como si estuvira alli con bosotros con la misma tristeza me guastaria,que me contarais muchas cosas de la familia Tiran,ya que es la mia ,soy hija de Manuel Bullich Vidal,siempre los he recordado, aunque estado muy lejos y mi padre murio hace muchos años,he tenido algo de contacto con mi prima Maria que vive en la SEu,espero poder contactar con todos.un abrazo
Publica un comentari a l'entrada